Geografia

EL PARC NATURAL DE LA SERRA CALDERONA

La Calderona és un gran espai natural dins de la regió metropolitana de la ciutat de València. Sempre ha estat una zona molt visitada pels pobles del voltant i de la ciutat, que busquen en ella el seu caràcter natural i els racons de les seues fonts, juntament amb els boscos de pins i sureres. El seu espai amb el rastre humà dels camps de  cultius de garroferes i oliveres més que centenàries, junt amb les construccions de pedra seca, de marges, casetes, catxerulos, molins, basses i corrals ramaders, i, a més a més, la riquesa monumental històrica  i artística de castells, torres, cases senyorials, esglésies, cases de poble i els monestirs de Portaceli, Vall de Crist i Sant Esperit, fan de tot això un ric potencial de promoció turística d’aquest enclau natural tan proper de la ciutat de València.

 elGorgoEl cim del Gorgo (907 m). Gàtova.

El primer pas per protegir aquesta serra –demanat a les Corts Valencianes en 1991-es va concretar definitivament el setze de gener de 2002, quan el Govern de la Generalitat Valenciana el va declarar parc natural, després d’anys de pressió per aconseguir-ho per part de les entitats cíviques interessades, entre altres l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, que en venia demanant la protecció des del moment de la seua creació.

En 1992 es va crear a Olocau el Centre de Documentació de la Serra Calderona, organitzat per la Secció d’Ecologia de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i l’Ajuntament de la Vila d’Olocau. També es realitza tots els anys una Travessa de la Serra per descobrir i estudiar els racons més interessants que guarda i, a més a més, unes Jornades d’Estudi de la Serra, on diferents especialistes presenten els seus treballs entorn de la serra Calderona.

L’any 1977, un grup d’olocauins van crear El Col·lectiu d’Olocau, començant a treballar amb els xiquets i xiquetes d’Olocau els itineraris didàctics i senders per tal de descobrir-los tots els valors naturals, geològics, històrics i paisatgístics de les nostres terres. En aquestes passejades i acampades, que nosaltres anomenàvem aplecs, vam començar a descobrir que calia protegir la serra perquè els habitants del futur pogueren gaudir d’ella com nosaltres ho fèiem. Per tot això, vam impulsar accions i documents per aconseguir que es declararà parc natural

Ara, part del terme d’Olocau està inclòs en aquest parc natural i nosaltres, els que vivim en aquest espai, haurem de treballar per protegir-lo, ja que la serra, amb les pinedes, macollades de garroferes i camps d’oliveres, amb tota la seua varietat de plantes i fauna, fa d’aquestes terres un espai pintoresc i agradable per viure i és una de les fonts o recursos que tenim per a la promoció econòmica, cultural i social de la nostra vila.

 RELLEU

Les muntanyes olocauines estan formades, principalment, per unes terres rogenques que nosaltres anomenem rodenos, i que són coneguts com gresos roigs o grocs i corresponen a afloraments anomenats Buntsandstein – quin nom!-. És el nom que els geòlegs van posar a aquesta classe de terres, que primer van estudiar a una localitat d’Alemanya. La resta de terrenys són calcaris, més coneguts com calars i dolomies de Muschelkarlk- altre nom alemany !-, que són els que coronen les màximes altures. Finalment, tenim les planes que s’obrin cap a Llíria i Bétera, que són terrenys formats per argiles sorrenques ocres, amb algun tossal aplanat coronat per calcàries i dipòsits quaternaris amb còdols rodats i argiles rogenques.

La zona nord-est del terme és molt muntanyosa. Hi destaquen: com a màxima elevació, el Tossal del Topero (711m); altres cims assenyalats són:  la Cova Blai o Penyes de Pedralbilla (688 m ); la Solana (571 m); el Rodeno del Cantal (564 m) i la Penya d’Ali-Maimó (430 m) que fa de teló de fons del caseriu del poble. Altres  cims que protegeixen la vall o cau on està situada la vila són: el Puntal de Sidre o de Pelarda  (507 m ); Puntal del Cementiri Vell (439m), Penya de l’Aigualeig (449m); Puntal dels Llops (423m), La Sella (386m), el Portitxol ( 376m) i la Penyeta Roja (407m). La situació de la vila d’Olocau a dintre d’aquest cercle de muntanyes, un cau, ha donat lloc a la dita: “En Olocau tot son caus”; també a una cançó que descriu els tres pobles de la Vall:

“En Olocau tot són caus,
i en Marines tot són figues,
i en Gàtova posen l’olla,
pa catorze o quinze dies.”( Llíria)

Les planes del terme són el resultat de l’aportació del barranc de Carraixet que ha anat acumulant-se al llarg dels temps. Estan constituïdes per sediments, consistents en còdols, sorres o arenes, argiles i conglomerats més o menys cimentats. També és el barranc i les seues aportacions al·luvials els que han format els plans que hi ha a la Vall.

Les planes principals són les de l’Albercoquer, Marc, Sanxis, la Taula, el Gramisal,  l’Olivar del Comte, l’Horta Nova, l’Arenal, la Seu  i  la Torre.

racoCotanda

 

 

Racó Cotanda

laPenyaNegra

 

 

 

 

La Penya Negra. L’Alcalà.