Geografia

THE NATURE OF THE SERRA CALDERONA

The Calderona is a great natural space within the metropolitan area of ​​the city of Valencia. It has always been an area visited by the surrounding villages and the city, looking at her natural character and the corners of his sources, along with forests of pines and oaks. Your space, with the human trace crop fields carob and olive trees more than centenarians, with dry stone constructions, margins, houses, catxerulos, mills, ponds, livestock pens and also historical and monumental wealth Artistic castles, towers, stately homes, churches, town houses and monasteries Portaceli, Vall de Crist and Holy Spirit, do everything that a rich potential for tourism promotion this beautiful natural setting so close to the city of Valencia.

elGorgo The summit of Gorgo (907 m). Gátova.

The first step to protect this mountain-order in the Valencian Parliament in 1991 – became final on January 16, 2002, when the Government of the Generalitat Valenciana declared natural park, after years of pressure to get it by the entities civic stakeholders, including the Institute for Regional Studies of the Camp de Turia, who came calling for the protection of the natural environment from the moment of its creation.

In 1992 was created in Olocau the Documentation Centre of the Serra Calderona, organized by the Section of Ecology Institute for Regional Studies of the Camp de Turia and the City Council of the City of Olocau. Also performed every year a crossing of the Sierra to discover and study the most interesting corners saves and also a Study Days of the Sierra, where different specialists present their work around the Calderona Mountains.

In 1977, a group of olocauins Olocau created The Collective, starting to work with children of Olocau the educational tours and trails to discover them all natural, geological, historical and landscape of our land. In these walks and camping, we nombrábamos meetings, we begin to discover that you had to protect the inhabitants saw the future could enjoy it as we did. For all that, prompt actions and documents by getting it declared a natural park.

Now, part of Olocau term is included in this nature and we who live in this space, we must work to protect, as the mountains with pine forests, macollades of carob and olive groves, with all its variety of plants and wildlife, makes these lands scenic and enjoyable space to live and is one of the sources or resources we have for the economic, cultural and social development of our villa.

RELIEF

Olocauinas Mountains consist mainly of a reddish earth which we name pine, dwarf and are known as red or yellow sandstone and are renowned Buntsandstein outcrops. Is the name that geologists put on this kind of land, who first studied in a village in Germany. The remaining lands are calcareous, better known as Muschelkarlk calars and dolomites, which are the highest peaks that crown. Finally, we have the flat that open to Liria and Bétera, which are composed of sandy clay soils ocher, with a paved hill topped by Quaternary deposits with limestone pebbles and boulders and red clay.

The area northeast of the term is very mountainous. Highlights: maximum elevation as the Collado del Topero (711m), other peaks identified are: the Cave Rocks of Pedralbilla Blai or (688 m), the Solana (571 m), the Rodeno of Cantal (564 m) and the Rock of Ali-Maimó (430 m) makes caseriu backdrop of the village. Other peaks that protect the valley where the town is located are the strut or Pelarda Sidre (507 m); Strut Old Cemetery (439 m), Rock of the Aigualeig (449 m); Strut Llops (423 m) , La Sella (386 m), the Portitxol (376 m) and Red Penyeta (407 m). The situation of the town of Olocau, within this circle of mountains, a cause, has given rise to the saying: “In Olocau all are holes” also a song that describes the three towns of the Valley:

In Olocau all are holes,
Marines and all are figs,
Gátova and put the pot,
for fourteen or fifteen days. “(Liria)

The term plains are the result of the contribution of Carraixet ravine that has been accumulated over time. They consist of sediments consisting of gravel, sand or soil, clays and conglomerates roughly argamasados. It is also the ravine and contributions which have formed alluvial plains that are in the Valley.

The main plains are the apricot, Marco, Sanxis, the Bureau, the Gumarsal, the Olivar del Conde, the Huerta Nueva, Arenal, La Place and La Torre.

racoCotanda Corner Cotanda

laPenyaNegra

The Peña Negra. the Alcalá.

EL PARQUE NATURAL DE LA SERRA CALDERONA

La Calderona es un gran espacio natural dentro de la región metropolitana de la ciudad de Valencia. Siempre ha sido una zona muy visitada por los pueblos de los alrededores y de la ciudad, que buscan en ella su carácter natural y los rincones de sus fuentes, junto a los bosques de pinos y alcornoques. Su espacio, con el rastro humano de los campos de cultivos de algarrobos y olivos más que centenarios, junto a las construcciones de piedra seca, de márgenes, casitas, catxerulos, molinos, balsas, corrales ganaderos y, además, la riqueza monumental histórica y artística de los castillos, torres, casas señoriales, iglesias, casas de pueblo y los monasterios de Portaceli, Vall de Crist y Santo Espíritu, hacen de todo eso un rico potencial de promoción turística de este enclave natural tan próximo de la ciudad de Valencia.

elGorgo

La cumbre del Gorgo (907 m). Gátova.

 El primer paso por proteger esta sierra –pedido en las Cortes Valencianas en 1991- se concretó definitivamente el dieciséis de enero de 2002, cuando el Gobierno de la Generalitat Valenciana lo declaró parque natural, después de años de presión por conseguirlo por parte de las entidades cívicas interesadas, entre otros el Instituto de Estudios Comarcales del Camp de Túria, que venía pidiendo la protección de ese espacio natural desde el momento de su creación.

En 1992 se creó en Olocau el Centro de Documentación de la Serra Calderona, organizado por la Sección de Ecología del Instituto de Estudios Comarcales del Camp de Túria y el Ayuntamiento de la Villa de Olocau. También se realiza todos los años una Travesía de la Sierra para descubrir y estudiar los rincones más interesantes que guarda y, además, unas Jornadas de Estudio de la Sierra, donde diferentes especialistas presentan sus trabajos en torno a la sierra Calderona.

El año 1977, un grupo de olocauins crearon El Colectivo de Olocau, empezando a trabajar con los niños y niñas de Olocau los itinerarios didácticos y senderos para descubrirles todos los valores naturales, geológicos, históricos y paisajístico de nuestras tierras. En estas paseos y acampadas, que nosotros nombrábamos encuentros, empezamos a descubrir que había que proteger la sierra para que los habitantes del futuro pudieran gozar de ella como nosotros lo hacíamos. Por todo eso, impulsamos acciones y documentos por conseguir que se declarará parque natural.

Ahora, parte del término de Olocau está incluido en este parque natural y nosotros, los que vivimos en este espacio, debemos trabajar por protegerlo, ya que la sierra, con los pinares, macollades de algarrobos y campos de olivos, con toda su variedad de plantas y fauna, hace de estas tierras un espacio pintoresco y agradable para vivir y es una de las fuentes o recursos que tenemos para la promoción económica, cultural y social de nuestra villa.

RELIEVE

Las montañas olocauinas están formadas, principalmente, por unas tierras rojizas que nosotros nombramos rodenos, y que son conocidos como gres rojo o amarillo y corresponden a afloramientos renombrados Buntsandstein. Es el nombre que los geólogos pusieron en esta clase de tierras, que primero estudiaron en una localidad de Alemania. El resto de terrenos son calcáreos, más conocidos como calars y dolomías de Muschelkarlk, que son los que coronan las máximas alturas. Finalmente, tenemos las llanas que se abren hacia Llíria y Bétera, que son terrenos formados por arcillas arenosas ocres, con algún collado allanado coronado por calcáreas y depósitos cuaternarios con guijarros rodados y arcillas rojizas.

La zona nordeste del término es muy montañosa. Destacan: como máxima elevación, el Collado del Topero (711m); otras cumbres señaladas son: la Cueva Blai o Peñas de Pedralbilla (688 m); la Solana (571 m); el Rodeno del Cantal (564 m) y la Peña de Ali-Maimó (430 m) que hace de telón de fondo del caseriu del pueblo. Otras cimas que protegen el valle donde está situada la villa son: el Puntal de Sidre o de Pelarda  (507 m ); Puntal del Cementerio Viejo (439 m), Peña de el Aigualeig (449 m); Puntal del Llops (423 m), La Sella (386 m), el Portitxol (376 m) y la Penyeta Roja (407 m). La situación de la villa de Olocau, dentro de este círculo de montañas, un cau, ha dado lugar al dicho: “En Olocau todo son agujeros”; también a una canción que describe los tres pueblos de la Valle:

En Olocau todo son agujeros,
y en Marines todo son higos,
y en Gátova ponen la olla,
para catorce o quince días.”( Llíria)

Los llanos del término son el resultado de la aportación del barranco de Carraixet que ha ido acumulándose a lo largo del tiempo. Están constituidas por sedimentos, consistentes en guijarros, arenas o tierra, arcillas y conglomerados más o menos argamasados. También es el barranco y sus aportaciones aluviales los que han formado los llanos que hay en el Valle.

Los llanos principales son los del Albaricoquero, Marco, Sanxis, la Mesa, el Gramisal, el Olivar del Conde, la Huerta Nueva, el Arenal, La Sede y La Torre.

 racoCotanda

Rincón Cotanda

 laPenyaNegra

La Peña Negra. el Alcalá.


EL PARC NATURAL DE LA SERRA CALDERONA

La Calderona és un gran espai natural dins de la regió metropolitana de la ciutat de València. Sempre ha estat una zona molt visitada pels pobles del voltant i de la ciutat, que busquen en ella el seu caràcter natural i els racons de les seues fonts, juntament amb els boscos de pins i sureres. El seu espai amb el rastre humà dels camps de  cultius de garroferes i oliveres més que centenàries, junt amb les construccions de pedra seca, de marges, casetes, catxerulos, molins, basses i corrals ramaders, i, a més a més, la riquesa monumental històrica  i artística de castells, torres, cases senyorials, esglésies, cases de poble i els monestirs de Portaceli, Vall de Crist i Sant Esperit, fan de tot això un ric potencial de promoció turística d’aquest enclau natural tan proper de la ciutat de València.

 elGorgoEl cim del Gorgo (907 m). Gàtova.

El primer pas per protegir aquesta serra –demanat a les Corts Valencianes en 1991-es va concretar definitivament el setze de gener de 2002, quan el Govern de la Generalitat Valenciana el va declarar parc natural, després d’anys de pressió per aconseguir-ho per part de les entitats cíviques interessades, entre altres l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, que en venia demanant la protecció des del moment de la seua creació.

En 1992 es va crear a Olocau el Centre de Documentació de la Serra Calderona, organitzat per la Secció d’Ecologia de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i l’Ajuntament de la Vila d’Olocau. També es realitza tots els anys una Travessa de la Serra per descobrir i estudiar els racons més interessants que guarda i, a més a més, unes Jornades d’Estudi de la Serra, on diferents especialistes presenten els seus treballs entorn de la serra Calderona.

L’any 1977, un grup d’olocauins van crear El Col·lectiu d’Olocau, començant a treballar amb els xiquets i xiquetes d’Olocau els itineraris didàctics i senders per tal de descobrir-los tots els valors naturals, geològics, històrics i paisatgístics de les nostres terres. En aquestes passejades i acampades, que nosaltres anomenàvem aplecs, vam començar a descobrir que calia protegir la serra perquè els habitants del futur pogueren gaudir d’ella com nosaltres ho fèiem. Per tot això, vam impulsar accions i documents per aconseguir que es declararà parc natural

Ara, part del terme d’Olocau està inclòs en aquest parc natural i nosaltres, els que vivim en aquest espai, haurem de treballar per protegir-lo, ja que la serra, amb les pinedes, macollades de garroferes i camps d’oliveres, amb tota la seua varietat de plantes i fauna, fa d’aquestes terres un espai pintoresc i agradable per viure i és una de les fonts o recursos que tenim per a la promoció econòmica, cultural i social de la nostra vila.

 RELLEU

Les muntanyes olocauines estan formades, principalment, per unes terres rogenques que nosaltres anomenem rodenos, i que són coneguts com gresos roigs o grocs i corresponen a afloraments anomenats Buntsandstein – quin nom!-. És el nom que els geòlegs van posar a aquesta classe de terres, que primer van estudiar a una localitat d’Alemanya. La resta de terrenys són calcaris, més coneguts com calars i dolomies de Muschelkarlk- altre nom alemany !-, que són els que coronen les màximes altures. Finalment, tenim les planes que s’obrin cap a Llíria i Bétera, que són terrenys formats per argiles sorrenques ocres, amb algun tossal aplanat coronat per calcàries i dipòsits quaternaris amb còdols rodats i argiles rogenques.

La zona nord-est del terme és molt muntanyosa. Hi destaquen: com a màxima elevació, el Tossal del Topero (711m); altres cims assenyalats són:  la Cova Blai o Penyes de Pedralbilla (688 m ); la Solana (571 m); el Rodeno del Cantal (564 m) i la Penya d’Ali-Maimó (430 m) que fa de teló de fons del caseriu del poble. Altres  cims que protegeixen la vall o cau on està situada la vila són: el Puntal de Sidre o de Pelarda  (507 m ); Puntal del Cementiri Vell (439m), Penya de l’Aigualeig (449m); Puntal dels Llops (423m), La Sella (386m), el Portitxol ( 376m) i la Penyeta Roja (407m). La situació de la vila d’Olocau a dintre d’aquest cercle de muntanyes, un cau, ha donat lloc a la dita: “En Olocau tot son caus”; també a una cançó que descriu els tres pobles de la Vall:

“En Olocau tot són caus,
i en Marines tot són figues,
i en Gàtova posen l’olla,
pa catorze o quinze dies.”( Llíria)

Les planes del terme són el resultat de l’aportació del barranc de Carraixet que ha anat acumulant-se al llarg dels temps. Estan constituïdes per sediments, consistents en còdols, sorres o arenes, argiles i conglomerats més o menys cimentats. També és el barranc i les seues aportacions al·luvials els que han format els plans que hi ha a la Vall.

Les planes principals són les de l’Albercoquer, Marc, Sanxis, la Taula, el Gramisal,  l’Olivar del Comte, l’Horta Nova, l’Arenal, la Seu  i  la Torre.

racoCotanda

Racó Cotanda

laPenyaNegra

La Penya Negra. L’Alcalà.